LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
La funció de nutrició és posseixen els èssers vius d'intercambiar amb el medi que els envolta materia i energia. Els èssers vius agafen del medi les substàncies nutritives i l'energia que necessiten per viure i expulsen del medi les substàncies de residu que fabriquen.
Per fer la funció de nutrició els èssers vius han de realitzar els següents processos:
Ingestió: és l'introducció de l'aliment a l'aparell digestiu i que es realitza a travès de la boca. Hi ha dos tipus de nutrició: Nutrició Autòtrofa: és la capacitat que tenen certs organismes de sintetitzar totes les substàncies inorgàniques pel seu metabolisme, de manera que per la seva nutrició no necessitan altres èssers vius.
Nutrició Heteròtrofa: són aquells que a diferència dels organismes autòtrofs necessiten altres èssers vius per viure.
Metabolismo: és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen en l'interior de totes les cèl·lules d'un organisme i que permeten obtenir energia i els materials necessaris per viure.
Excreció: és l'expulsio de materies fecal o residuals a l'exterior. Es produeix mitjançant l'orina, la suor, etc.
La funció de nutrició es fundamental per la supervivència dels èssers vius, ja que els permet crèixer, desarrollar-se i disposar de l'energia necessaria per el funcionament de l'organisme.
Per poder completar tota la funció de nutrició ha d'involucrar tots aquests aparells:
1.L'APARELL DIGESTIU
2.L'APARELL EXCRETOR
3.L'APARELL RESPIRATORI
4.L'APARELL CIRCULATORI
1. L'APARELL DIGESTIU
L'aparell digestiu és el conjunt d'òrgans (boca, faringe, esòfag, estòmag, intestí prim, intestí gruixut) que s'encarreguen del procès de la digestió, es a dir, la transformació dels aliments perquè puguin ser absorbits i utilitzats per las cèl·lules de l'organisme.
La funció que realitza es la de transportar (els aliments), la secreció (dels sucs gàstrics i digestius), absorció (nutrients) i excreció (mitjançant el procès de defacació).
FUNCIONAMENT DE L'APARELL DIGESTIU
El funcionament de l'aparell digestiu consta de les següents fases:
ALIMENT: masticació: mitjançant les dents (incisives, canines, premolars i molars) ens posem l'aliment a la boca, i realitzarem una primera digestió (mecànica).
BOL: insalivació: la primera digestió química es produeix quan la saliva barreja l'aliment i es fa una bola.
QUIM: deglució: el bol passa per la faringe, i d'allí baixa a l'estòmag, passant per l'esòfag.
digestió: dins l'estòmac el BOL es barreja amb els seus sucs gàstrics i passa a dir-se QUIM. Surt de l'estòmac i va al primer tram de l'intestí prim i passarà a dir-se QUIL.
QUIL: absorció: l'intestí prim fa 7 metres, però el juju i l'ili són especialment llargs. L'absorció dels aliments es produeix en aquest tram i les vellositats intestinals juguen un paper fonamental.
expulsió: finalment del que queda de QUIL passa per l'intestí gruixut on es finalitzarà l'absorció dels nutrients i es recuperarà l'aigua. Un cop absorbida es produeix l'expulsió de matèries fecals.
L'ESTÒMAC
L'estòmac és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu en el abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal. La seva entrada s'anomena càrdies i la seva sortida
pílor. L'estòmac té una peculiaritat, i es que és la part mes distensible del tub digestiu, la seva capacitat pot variar entre 50 mL i 4L, cosa que serà condicionada per la quantitat d'aliment contingut dins.
FUNCIONS: a dins l'estòmac hi ha un líquid àcid anomenat, sucs gàstrics que provoca que el pH se situï entre 1 i 4 depenent de l'espècie, la ingesta i altres factors. Aquest medi permet trencar les mol·lècules grans per convertir-les en més petites i que puguin ser absorbides per l'intestí prim. L'estòmac pot produir i secretar uns 2 o 3 litres d'àcid gàstric per dia.
2. L'APARELL EXCRETOR
L'aparell excretor, també anomenat l'aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals, que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.
Cada ronyo està per format per milers de negrons i cada negró actua com a filtre independent i enviar cap a la pelvis renal les substàncies de rebuig de la sang.
Les parts del negró més importants són: glomerol, túbul distral, nassa de Irlenle, túbul col·lector.
L'escorça renal: format per glòmerols i túbuls distrals.
La mèdul·la renal: format per nasses de Henles i tubs col·lectors.
La pelvis renal: format per tubs que recollen l'orina que van produint els negrons.
L'ORINA: és un líquid aquós, excretat pels ronyons i eliminat a l'exterior per l'aparell urinari. Les funcions que fa són les següents:
LA SUOR: és el líquid produït per les glàndules sudorípares. Es secretada a través de la pell en períodes de cansament per expulsar substàncies de rebuig i evitar excessos de calor a l'organisme. És format per urea, colesterol, sals i greixos.
Per fer la funció de nutrició els èssers vius han de realitzar els següents processos:
Ingestió: és l'introducció de l'aliment a l'aparell digestiu i que es realitza a travès de la boca. Hi ha dos tipus de nutrició: Nutrició Autòtrofa: és la capacitat que tenen certs organismes de sintetitzar totes les substàncies inorgàniques pel seu metabolisme, de manera que per la seva nutrició no necessitan altres èssers vius.
Nutrició Heteròtrofa: són aquells que a diferència dels organismes autòtrofs necessiten altres èssers vius per viure.
Metabolismo: és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen en l'interior de totes les cèl·lules d'un organisme i que permeten obtenir energia i els materials necessaris per viure.
Excreció: és l'expulsio de materies fecal o residuals a l'exterior. Es produeix mitjançant l'orina, la suor, etc.
La funció de nutrició es fundamental per la supervivència dels èssers vius, ja que els permet crèixer, desarrollar-se i disposar de l'energia necessaria per el funcionament de l'organisme.
Per poder completar tota la funció de nutrició ha d'involucrar tots aquests aparells:
1.L'APARELL DIGESTIU
2.L'APARELL EXCRETOR
3.L'APARELL RESPIRATORI
4.L'APARELL CIRCULATORI
1. L'APARELL DIGESTIU
L'aparell digestiu és el conjunt d'òrgans (boca, faringe, esòfag, estòmag, intestí prim, intestí gruixut) que s'encarreguen del procès de la digestió, es a dir, la transformació dels aliments perquè puguin ser absorbits i utilitzats per las cèl·lules de l'organisme.
La funció que realitza es la de transportar (els aliments), la secreció (dels sucs gàstrics i digestius), absorció (nutrients) i excreció (mitjançant el procès de defacació).
FUNCIONAMENT DE L'APARELL DIGESTIU
El funcionament de l'aparell digestiu consta de les següents fases:
ALIMENT: masticació: mitjançant les dents (incisives, canines, premolars i molars) ens posem l'aliment a la boca, i realitzarem una primera digestió (mecànica).
BOL: insalivació: la primera digestió química es produeix quan la saliva barreja l'aliment i es fa una bola.
QUIM: deglució: el bol passa per la faringe, i d'allí baixa a l'estòmag, passant per l'esòfag.
digestió: dins l'estòmac el BOL es barreja amb els seus sucs gàstrics i passa a dir-se QUIM. Surt de l'estòmac i va al primer tram de l'intestí prim i passarà a dir-se QUIL.
QUIL: absorció: l'intestí prim fa 7 metres, però el juju i l'ili són especialment llargs. L'absorció dels aliments es produeix en aquest tram i les vellositats intestinals juguen un paper fonamental.
expulsió: finalment del que queda de QUIL passa per l'intestí gruixut on es finalitzarà l'absorció dels nutrients i es recuperarà l'aigua. Un cop absorbida es produeix l'expulsió de matèries fecals.
L'ESTÒMAC
L'estòmac és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu en el abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal. La seva entrada s'anomena càrdies i la seva sortida
pílor. L'estòmac té una peculiaritat, i es que és la part mes distensible del tub digestiu, la seva capacitat pot variar entre 50 mL i 4L, cosa que serà condicionada per la quantitat d'aliment contingut dins.
FUNCIONS: a dins l'estòmac hi ha un líquid àcid anomenat, sucs gàstrics que provoca que el pH se situï entre 1 i 4 depenent de l'espècie, la ingesta i altres factors. Aquest medi permet trencar les mol·lècules grans per convertir-les en més petites i que puguin ser absorbides per l'intestí prim. L'estòmac pot produir i secretar uns 2 o 3 litres d'àcid gàstric per dia.
2. L'APARELL EXCRETOR
L'aparell excretor, també anomenat l'aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals, que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d'orina. Està format pels ronyons i les vies urinàries.
Cada ronyo està per format per milers de negrons i cada negró actua com a filtre independent i enviar cap a la pelvis renal les substàncies de rebuig de la sang.
Les parts del negró més importants són: glomerol, túbul distral, nassa de Irlenle, túbul col·lector.
L'escorça renal: format per glòmerols i túbuls distrals.
La mèdul·la renal: format per nasses de Henles i tubs col·lectors.
La pelvis renal: format per tubs que recollen l'orina que van produint els negrons.
L'ORINA: és un líquid aquós, excretat pels ronyons i eliminat a l'exterior per l'aparell urinari. Les funcions que fa són les següents:
- Eliminació de les substàncies tóxiques prodüides pel metabolisme cèl·lular com la urea.
- Eliminació de les substàncies tóxiques com la ingesta de drogues.
- El control electrolític, regulant l'excreció de sodi i potassi principalment.
- Regulació hídrica o de la volèmia, per al control de la tensió arterial.
- Control de l'equilibri àcid-base.
Està compost per:
- Un 99% d'aigua.
- Un 0.6% de substàncies inorgàniques.
- Un 0.4% de substàncies orgàniques.
ELS RONYONS
Els dos ronyons són dos òrgans present en els animals vertebrals, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Cada dia els ronyons processen uns 180 litres de sang, per a produir 1,5 litres d'orina.
FUNCIONS: eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina, regulant el volum dels fluids extracel·lulars absorbint aigua durant el procés de filtrat, regulant la producció d'orina, controlant la reabsorció dels electròlits.
3. L'APARELL RESPIRATORI
L'aparell respiratori és el conjunt d'òrgans que fan possible l'intercanvi de gasos amb l'exterior i l'intercanvi d'O2 i CO2 entre els pulmons i la sang. En realitat, el procés de la respiració té lloc a les cèl·lules.
PULMONS: són els òrgans més importants del sistema respiratori. No tots els éssers vius els utilitzen per respirar, però sí la majoria dels animals. Tenen aspecte de com i estàn formats per un teixit esponjós color rosa grisenc. Estàn recoberts per la pleura i es situen a banda i banda del cor.
El pulmó dret té tres lòbuls i l'esquerra en té dos.
La seva funció principal és la de transportar oxigen al corrent sanguini i alliberes diòxid de carboni de la sang cap a l'atmòsfera. Aquest intercanvi de gasos la produeix en els alvèols pulmonars.
Les principals malalties que es poden associes amb els pulmons són:
- Bronquitis Asbestosi
- Pulmònia Tuberculòsi
- Broncopneumònia Càncer de pulmó
- Pneumotòrax
- Alveolitis fibrosa
FUNCIÓ DE L'APARELL RESPIRATORI
Entre tots els òrgans del nostre aparell respiratori, en destaquen els pulmons. Són els òrgans que es relacionen amb l'aparell circulatori i que fan arribar-hi l'O2. Dintre dels pulmons hi han els alviols que són els que duen a terme l'intercanvi d'O2 i CO2 entre els dos aparells i també hi ha bronquis i bronquíols que els transporten pels pulmons.
Un cop l'oxigen (O2) ha arribat al torrent sanguini, aquest el porta cap a cada una de les nostres cèl·lules. Així poden dur a terme la respiració cel·lular i aconseguir energia.
PULMONS
El pulmó és l'òrgan necessari de l'aparell respiratori en molts animals que respiren l'aire. En els mamífers i les formes de vida més complexes, el sistema el componen dos pulmons que es troben ocupant la major part del tórax, prop de la columna vertebral i al costat del cor.
FUNCIONS: la funció dels pulmons és realitzar l'intercanvi dels gasos amb la sang, per això els alvèols estan en estret contacte amb capil·lars. En els alvéols es produeix el pas d'oxigen des de l'aire a la sang i el pas de dióxid de carboni entre les sangs i els alvéols.
3. L'APARELL CIRCULATORI
PULMONS
El pulmó és l'òrgan necessari de l'aparell respiratori en molts animals que respiren l'aire. En els mamífers i les formes de vida més complexes, el sistema el componen dos pulmons que es troben ocupant la major part del tórax, prop de la columna vertebral i al costat del cor.
FUNCIONS: la funció dels pulmons és realitzar l'intercanvi dels gasos amb la sang, per això els alvèols estan en estret contacte amb capil·lars. En els alvéols es produeix el pas d'oxigen des de l'aire a la sang i el pas de dióxid de carboni entre les sangs i els alvéols.
3. L'APARELL CIRCULATORI
L'aparell circulatori és un doble circuit que va des de el cor cap als pulmons (primer circuit) i del cor cap a tot el cos (segon circuit), dins d'aquest circuit es troba la sang, que va dins dels vasos sanguinis: arteries, venes i capil·lars. La funció de l'aparell circulatori és pràcticament transportar.
LA SANG: és un líquid vermellós que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seves funcions són transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.
EL DOBLE CIRCUIT
PRIMER CIRCUIT: és el circuit menor, la sang surt del cor per la part dreta del cor i arriba als pulmons, deixa el diòxid de carboni i recull l'oxigen i torna al cor per la part esquerra i un cop allà surt al circuit major que recorre tot el cos
SEGON CIRCUIT: és el circuit major, comença per la part esquerra del cor, que bombeja la sang oxigenada amb molta força cap a l'artèria aorta, la qual es va ramificant, per tal de que a cada part del cos alguna vena o vas capil·lar amb sang. La sang que es bombejada entra a les arteries ja que són més fortes que les venes i poden suportar la pressió del bombeig. La sang va passant per tot el cos i va deixant en cada cèl·lula l'oxigen i els nutrients que recull de l'intestí prim, que a la vegada recull els residus que produeixen per expulsar-los per el sistema excretor, principalment, pels ronyons. Finalment la sang torna al cor per a la part dreta i el procés comença de nou.
EL COR
El cor es un òrgan animal que serveix per a impulsar la sang per tot el cos. Acostuma a tenir una, dues, tres o quatre cavitats, segons l'animal. És un muscul buit que impulsa la sang per dins dels vasos sanguinis. Amb cada batec, envia una onada de sang a través de les artèries.
FUNCIÓ: la funció principal del cor es bomba la sang, el cor es contreu i es dialata rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, aproximadament el cor batega 70 vegades, i ho podem saber, posant-nos la ma al cor.
EL COR
El cor es un òrgan animal que serveix per a impulsar la sang per tot el cos. Acostuma a tenir una, dues, tres o quatre cavitats, segons l'animal. És un muscul buit que impulsa la sang per dins dels vasos sanguinis. Amb cada batec, envia una onada de sang a través de les artèries.
FUNCIÓ: la funció principal del cor es bomba la sang, el cor es contreu i es dialata rítmicament. La successió d'una contracció i una dilatació constitueix un batec. En un minut, aproximadament el cor batega 70 vegades, i ho podem saber, posant-nos la ma al cor.
